Evolució paleoambiental durant l’Holocè a la Vall d’en Bas

El passat dissabte vam participar al IX Seminari sobre Patrimoni Natural de La Garrotxa, amb la ponència “Evolució paleoambiental durant l’Holocè a la Vall d’en Bas”.

spnResum de la ponència:

El paisatge vegetal de la Vall d’en Bas es caracteritza per una combinació de diversos tipus de vegetació que formen part integrant d’un paisatge de muntanya mitjana humida, en relació a un clima mediterrani humit amb influències atlàntiques. Per conèixer les condicions mediambientals que varen existir en el passat, el fenomen del vulcanisme pren una especial rellevància a la comarca de La Garrotxa. En aquest sentit, successives erupcions volcàniques haurien provocat el barratge del riu Fluvià per part de les colades basàltiques, conformant una llacuna a la part més deprimida de la plana d’en Bas. Aquest paleollac, serà clau, no només en la configuració de la vegetació sinó també del poblament a la Vall d’en Bas des de temps prehistòrics.

Per tal de caracteritzar la història de la vegetació i de les condicions mediambientals des dels inicis de l’Holocè fins l’actualitat, en aquest treball es presenta una síntesi de la recerca paleoecològica i arqueològica portada a terme a la Vall d’en Bas. Les dades palinològiques (restes de pol·len i espores contingudes en sediments) tant de dipòsits lacustres com de jaciments arqueològics, ens permetrà no només descriure l’evolució de la vegetació, sinó també determinar les causes dels canvis en la seva configuració a partir de la relació amb els contextos arqueològics i els successius canvis climàtics. D’altra banda, l’antracologia (anàlisi de carbons vegetals), permet obtenir informació sobre les estratègies de gestió dels recursos vegetals per a l’obtenció de llenya i de fusta per part dels pobladors d’aquest territori.

Els orígens del paisatge vegetal que coneixem avui dia a aquesta regió es remunten 11700 anys enrere, als inicis de l’Holocè, quan s’acaba la darrera glaciació i s’instaura un clima més temperat i humit, que assolirà el conegut com a Òptim Climàtic de l’Holocè entre ara fa 8000-6000 anys, amb la roureda i la fageda com a bosc clímax. No obstant, des de l’establiment de les primeres societats agrícoles i ramaderes fa 6800 anys, l’evolució de la vegetació es va veure sotmesa a alteracions alienes a les oscil·lacions del clima. Així, el progressiu impacte de les comunitats humanes establertes al territori anirà minvant les rouredes i potenciant la pineda, clarianes al bosc on proliferaran boixos, brucs i rosàcies, i herbàcies ruderals i adventícies associades a l’establiment de camps de conreu a la plana.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s